Més informació de l'autor
Autor Simón Castellano, Pere |
Documents disponibles escrits per aquest autor
Refinar la cerca
Intel·ligència artificial i Administració de justícia / Simón Castellano, Pere in IDP, Núm. 33 (octubre 2021)
[article]
Títol : Intel·ligència artificial i Administració de justícia : Quo vadis, justitia? Tipus de document : document electrònic Autors : Simón Castellano, Pere, Autor Data de publicació : 2021 Idioma : Castellà (spa) Matèries : Robòtica i intel·ligència artificial Classificació : 347.445.5 Contractes en suport electrònic o informàtic Resum : La presència en la nostra vida quotidiana de les més modernes tecnologies de la informació i la comunicació, i també de l’anomenada intel·ligència artificial (IA), és cada vegada més gran, alhora que més valuosa. Les administracions públiques no poden romandre immòbils davant d’una nova realitat social que també ofereix una oportunitat brillant d'incrementar la seva eficiència i eficàcia en àmbits molt concrets com, per exemple, la lluita contra el frau i les irregularitats. Els reptes i desafiaments jurídics que presenta l’IA, però, són molts i molt significatius, l’afectació dels quals es projecta en àmbits molt diversos com la protecció de dades personals, la igualtat, la seguretat jurídica, la transparència i la rendició de comptes, entre d’altres. Els problemes es multipliquen exponencialment en l’àmbit de l’Administració de justícia i, molt especialment, per a determinats usos en el marc del procés penal. Encara que la justícia no és ni s’ha de convertir en un mer acte de predicció ni en un model matemàtic que es pugui tancar en fórmules, no és menys cert que l’ús de l’IA per a finalitats concretes pot resultar molt útil en tots els ordres jurisdiccionals. Aquest article planteja, en aquest complex entramat, els termes del debat i analitza el marc legal europeu, els usos de l’IA en l’àmbit de la justícia penal i el seu impacte en els drets fonamentals. Enllaç al recurs electrònic : https://raco.cat/index.php/IDP/article/view/373817/472448 Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icag.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=10812
in IDP > Núm. 33 (octubre 2021)[article] Intel·ligència artificial i Administració de justícia : Quo vadis, justitia? [document electrònic] / Simón Castellano, Pere, Autor . - 2021.
Idioma : Castellà (spa)
in IDP > Núm. 33 (octubre 2021)
Matèries : Robòtica i intel·ligència artificial Classificació : 347.445.5 Contractes en suport electrònic o informàtic Resum : La presència en la nostra vida quotidiana de les més modernes tecnologies de la informació i la comunicació, i també de l’anomenada intel·ligència artificial (IA), és cada vegada més gran, alhora que més valuosa. Les administracions públiques no poden romandre immòbils davant d’una nova realitat social que també ofereix una oportunitat brillant d'incrementar la seva eficiència i eficàcia en àmbits molt concrets com, per exemple, la lluita contra el frau i les irregularitats. Els reptes i desafiaments jurídics que presenta l’IA, però, són molts i molt significatius, l’afectació dels quals es projecta en àmbits molt diversos com la protecció de dades personals, la igualtat, la seguretat jurídica, la transparència i la rendició de comptes, entre d’altres. Els problemes es multipliquen exponencialment en l’àmbit de l’Administració de justícia i, molt especialment, per a determinats usos en el marc del procés penal. Encara que la justícia no és ni s’ha de convertir en un mer acte de predicció ni en un model matemàtic que es pugui tancar en fórmules, no és menys cert que l’ús de l’IA per a finalitats concretes pot resultar molt útil en tots els ordres jurisdiccionals. Aquest article planteja, en aquest complex entramat, els termes del debat i analitza el marc legal europeu, els usos de l’IA en l’àmbit de la justícia penal i el seu impacte en els drets fonamentals. Enllaç al recurs electrònic : https://raco.cat/index.php/IDP/article/view/373817/472448 Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icag.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=10812 Exemplars
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat cap exemplar Límits i garanties constitucionals davant de la identificació biomètrica / Simón Castellano, Pere in IDP, Núm. 35 (Març 2022)
[article]
Títol : Límits i garanties constitucionals davant de la identificació biomètrica Tipus de document : document electrònic Autors : Simón Castellano, Pere, Autor ; Xavier Dorado Ferrer, Autor Data de publicació : 2022 Idioma : Castellà (spa) Matèries : TOP:Dades personals:Protecció Classificació : 342.737 Protecció de dades personals Resum : Aquest article examina els límits i garanties constitucionals davant de l’ús de tècniques d’identificació biomètrica tenint en compte el procediment sancionador PS/00120/2021 instruït per l’AEPD i resolt en la primavera de 2021. Les dades biomètriques, seguint el RGPD, són aquelles dades personals obtingudes a partir d’un tractament tècnic específic, relatives a les característiques d’una persona física, que permeten confirmar-ne la identificació única o unívoca, com els patrons biomètrics facials en el supòsit que ens ocupa. Sobre aquest tema hi ha molta confusió, i la mateixa AEPD ha reconegut que s’han estès una sèrie d’equívocs en relació amb aquesta tecnologia (empremtes dactilars o mesuraments facials) per a finalitats d’identificació i autenticació. En aquest treball s’analitza el concepte jurídic indeterminat «interès públic essencial», d’acord amb la jurisprudència, com a excepció a la prohibició general de tractament de dades biomètriques ex article 9.2.g) RGPD. De manera més específica, es tracta la problemàtica des d’una triple perspectiva: des del punt de vista del subjecte, especialment en relació amb l’encarregat del tractament (amb l'esment especial al supòsit en què aquest no sigui un organisme públic); des del punt de vista formal, s’examinen els límits relatius a la reserva de llei; i, finalment, des del punt de vista substantiu, s’estudien els límits materials referents al principi de proporcionalitat i al contingut mínim del dret fonamental a la protecció de les dades personals. Enllaç al recurs electrònic : https://raco.cat/index.php/IDP/article/view/n35-simon/491134 Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icag.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=11247
in IDP > Núm. 35 (Març 2022)[article] Límits i garanties constitucionals davant de la identificació biomètrica [document electrònic] / Simón Castellano, Pere, Autor ; Xavier Dorado Ferrer, Autor . - 2022.
Idioma : Castellà (spa)
in IDP > Núm. 35 (Març 2022)
Matèries : TOP:Dades personals:Protecció Classificació : 342.737 Protecció de dades personals Resum : Aquest article examina els límits i garanties constitucionals davant de l’ús de tècniques d’identificació biomètrica tenint en compte el procediment sancionador PS/00120/2021 instruït per l’AEPD i resolt en la primavera de 2021. Les dades biomètriques, seguint el RGPD, són aquelles dades personals obtingudes a partir d’un tractament tècnic específic, relatives a les característiques d’una persona física, que permeten confirmar-ne la identificació única o unívoca, com els patrons biomètrics facials en el supòsit que ens ocupa. Sobre aquest tema hi ha molta confusió, i la mateixa AEPD ha reconegut que s’han estès una sèrie d’equívocs en relació amb aquesta tecnologia (empremtes dactilars o mesuraments facials) per a finalitats d’identificació i autenticació. En aquest treball s’analitza el concepte jurídic indeterminat «interès públic essencial», d’acord amb la jurisprudència, com a excepció a la prohibició general de tractament de dades biomètriques ex article 9.2.g) RGPD. De manera més específica, es tracta la problemàtica des d’una triple perspectiva: des del punt de vista del subjecte, especialment en relació amb l’encarregat del tractament (amb l'esment especial al supòsit en què aquest no sigui un organisme públic); des del punt de vista formal, s’examinen els límits relatius a la reserva de llei; i, finalment, des del punt de vista substantiu, s’estudien els límits materials referents al principi de proporcionalitat i al contingut mínim del dret fonamental a la protecció de les dades personals. Enllaç al recurs electrònic : https://raco.cat/index.php/IDP/article/view/n35-simon/491134 Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icag.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=11247 Exemplars
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat cap exemplar